Les Minories socials i la justícia : època medieval i moderna / [coordinació: Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona] ; [Dolors Bramon Planas, Joan J. Busqueta Riu, Àngel Casals Martínez, Pau Castell Granados, Maria Josepa Estanyol Fuentes, Valentí Gual Vilà, Sergi Grau Torras, Rocío Rodríguez Sánchez] ; [pròleg de: Salvador J. Rovira i Gómez]

Jornades d'Història Mn. Sanç Capdevila i Felip (3es : 2017 : Tarragona )


Tarragona : Silva Editorial, 2018
205 p. ; 23 cm (Inter Primas, 4 ) 
Bibliografia. Recull de les ponències de les III Jornades d'Història Mn. Sanç Capdevila i Felip, celebrades a Tarragona els dies 15 i 16 de juny de 2017 i organitzades per l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona i l'Arxiu Capitular de Tarragona. Text en català, una ponència en castellà.
ISBN 9788494904769

Quan s'analitza la història d'una època, moltes vegades ens limitem a les relacions de poder i no s'atenen aspectes que són fets, que afecten tothom però sobretot les classes o sectors o grups més oprimits, marginats i perseguits, els quals coincideixen en molts casos amb minories socials. Aquest volum número 4 de la col·lecció Inter Primas aplega les conferències de les III Jornades d'Història Mn. Sanç Capdevila i Felip, organitzades per l'Arxiu Històric Arxidiocesà i l'Arxiu Capitular de Tarragona, obertes al públic en general i impartides per professors i investigadors de primera línia en estudis de judaisme, justícia criminal, moros i moriscos, càtars, bruixes, sodomites, bandolers, i d'altres, principalment dels àmbits territorials del Camp de Tarragona, Catalunya i Corona d'Aragó. Aquesta nova obra, col·lectiva i en part inèdita, ens aporta sens dubte uns relats molt documentats però que es poden llegir amb amenitat i ens ajuden alhora a comprendre, encara més, un passat no tan llunyà. (Editorial).


Conté:
- 229474  Estanyol i Fuentes. Maria Josepa. Els Jueus a la Catalunya Nova.
- 229475  Busqueta i Riu. Joan J. Sobre els llibres de crims i el Tribunal de Coltellades de la ciutat de Lleida (Font documental i usos historiogràfics).
- 229476  Bramon i Planas. Dolors. Moros i moriscos a la Catalunya Nova.
- 229477  Grau Torras. Sergi. Els Càtars a la província eclesiàstica de Tarragona.
- 229478  Castell i Granados. Pau. La Cacera de bruixes al Camp de Tarragona : l'episodi excepcional de 1548-1549.
- 229479  Rodríguez Sánchez. Rocío. Inquisición y sodomía.
- 229480  Casals i Martínez. Àngel. El Bandolerisme de la corona d'Aragó : una mirada per la seva historiografia.
- 229481  Gual i Vilà. Valentí. Justícia de senyors eclesiàstics en època moderna. Poblet.

La Repoblació del Camp de Tarragona : estat de la qüestió / [Ezequiel Gort Juanpere, Eduard Juncosa Bonet, Montserrat Rovira Rafecas, Josep Maria Sans i Travé, Lucas Villegas-Aristizabal, Antoni Virgili i Colet ; coordinació: Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona]

Jornades d'Història Mn. Sanç Capdevila i Felip (1es : Tarragona )


Tarragona : Silva, 2018
157 p. ; 23 cm (Inter primas, 3) 
Bibliografia. 4 capítols en català i 1 en castellà.
ISBN 9788494831898

La repoblació del Camp de Tarragona. Estat de la qüestió aplega les conferències de les I Jornades d'Història Mn. Sanç Capdevila i Felip, en les quals diversos professors i estudiosos van exposar les línies actuals d'investigació sobre la reconquesta i repoblació cristiana al sud de Catalunya, preferentment al segle XII, una història sens dubte èpica i fundacional. Lucas Villegas ens parla de la influència de les creuades i la participació normanda -es especial de Robert Bordet o d'Aguiló, príncep de Tarragona-, i no com a un fet aïllat sinó com a una altra guerra santa animada pels arquebisbes i els papes i en col·laboració amb els comtes de Barcelona. Eduard Juncosa tracta la la qüestió del cosenyoriu de la ciutat de Tarragona que exercien per indivís els comtes-reis i l'arquebisbe. Ezequiel Gort defensa la tesi que, amb anterioritat a aquesta colonització medieval, hi havia comunitats pageses que, al no estar sota el control feudal i pagament de rendes, no generaven documentació però eren població real. Serà amb la caiguda del poder musulmà a Siurana (1153) a mans cristianes i, sota l'empenta feudal, que el procés colonitzador tiraria endavant. Josep Maria Sans Travé enllaça el cas de la Conca de Barberà amb el Camp de Tarragona, des dels segles X al XII, i com a figura central Ramon Berenguer IV, que eixampla el comtat de Barcelona cap a occident, situant la frontera a tocar de l'Aragó, i amb la cooperació de nobles i institucions religioses, com fou el cas dels cistercencs a Poblet. Antoni Virgili compara els casos de Tarragona i de Tortosa, més dificultós militarment i econòmicament en el cas de la ciutat ebrenca. Montse Rovira analitza el Milà, com a nou model de repoblació amb les cartes de població de noves viles i ja no tant amb una xarxa de castells termenats. (Editorial).


Conté:
- 229482  Villegas-Aristizábal. Lucas. Cruzados normandos en la frontera del Ebro : el caso de Tarragona.
- 229483  Juncosa Bonet. Eduard. La Forja i el desenvolupament del condomini de Tarragona.
- 229484  Gort i Juanpere. Ezequiel. La Colonització i la formació de les poblacions del Camp de Tarragona i el Priorat.
- 229485  Sans i Travé. Josep Maria. Reconquesta i repoblació de la Conca de Barberà.
- 229486  Virgili i Colet. Antoni. La Colonització feudal del Camp de Tarragona : dels castra a les viles noves (ss. XI-XIII ). Connexions amb Tortosa.